Fa unes setmanes preguntava en una enquesta per Instagram stories si coneixíeu la diferència entre cosmètica natural i ecològica i el 86% no ho teníeu clar i és normal que això passi perquè, per començar, i a diferència del que passa amb l’alimentació, no hi ha una normativa europea sobre cosmètica natural i/o ecològica, la qual cosa implica que qualsevol pugui utilitzar els termes “natural”, “ecològic”, “eco” o “bio” a l’etiqueta d’un cosmètic sense que els ingredients que conté ho siguin o amb uns ingredients que un organisme certificador mai consideraria naturals o ecològics perquè no compleixen els requisits.
No existeixen lleis europees (i tampoc a USA) però sí que hi ha normatives privades que regulen aquest tipus de productes i que han estat desenvolupades per certificadores, associacions, fabricants o algun altre tipus d’agent del sector. Aquestes normes han d’estar publicades perquè qualsevol consumidor les pugui consultar.
Una d’aquestes normes privades és la COSMOS (Cosmetic Organic and Natural Standard), que es va llançar al públic al 2008 i va entrar en vigència al gener de 2010. Aquesta norma estableix els requisits mínims comuns per a la certificació ecològica i natural a Europa i va ser creada per cinc segells certificadors: BDIH (Alemanya), Cosmebio (França), Ecocert (França), ICEA (Itàlia) i Soil Association (Regne Unit). Cada un d’aquests segells certificadors té els seus propis estàndards individuals, els quals van posar en comú en aquesta norma COSMOS.

Doncs bé, partint dels principis establerts pels diferents segells i segons la norma COSMOS, es pot dir que …
Un cosmètic és natural quan:
- La major part dels ingredients són naturals o d’origen natural. Estem parlant d’un mínim de el 90%.
- No s’inclouen matèries primeres, especialment compostos químics, sobre els quals hi ha dubtes sobre la seva innocuïtat per al medi ambient o la salut de les persones.
- S’utilitzen processos de transformació i elaboració respectuosos amb el medi ambient.
- Es permeten ingredients d’origen animal sempre que no siguin derivats d’animals amputats o sacrificats específicament per a l’elaboració del cosmètic.
- No estan testats en animals ni el producte final ni cap dels seus ingredients.
- No s’admeten ingredients ni processos que impliquin l’ús de tecnologies controvertides com organismes modificats genèticament (OGM), nanotecnologia o irradiació.
- Se solen utilitzar embalatges eco-responsables, reciclats i/o reciclables.
I és ecològic quan:
- Com a mínim el 95% dels ingredients vegetals/animals que conté són ecològics, és a dir, que compleixen el Reglament CE 834/2007.
- Hi ha com a mínim un 20% d’ingredients ecològics a la fórmula en total (10% en el cas dels productes que s’esbandeixen o en els quals el 80% dels ingredients són d’origen mineral).
L’aigua i els minerals no es consideren ecològics ja que no provenen de l’agricultura. Per això, un producte no es podria considerar 100% ecològic si conté aquests ingredients, cosa que en el cas de l’aigua és molt comú ja que és l’ingredient principal en molts cosmètics.

Certificació en cosmètica
A més dels requisits esmentats anteriorment, perquè un segell certifiqui un producte com a ecològic, es tenen en compte aquests altres aspectes:
- No pot contenir ingredients que no estan permesos en cosmètica ecològica, que normalment són petroquímics, parabens, silicones, PEG, fenoxietanol, aromatitzants i colorants sintètics.
- La transformació de la matèria primera i tot el procés de fabricació ha de seguir una “química verda”, és a dir, evitar la contaminació, fer servir matèries primeres fàcilment renovables, reduir el consum energètic (per exemple potenciar les reaccions a temperatura ambient) i assegurar que els productes químics usats en la reacció poden ser degradats després del seu ús.
Potser t’has fixat que quan compres un aliment ecològic sempre porta un segell certificant-lo com a tal a l’etiqueta. En canvi, en cosmètica cada vegada trobem més productes amb un alt percentatge d’ingredients naturals i/o ecològics però el producte no està certificat com a tal. Per què passa això? Un dels motius principals és econòmic.
Aconseguir la certificació és un procés llarg i car ja que hi ha molta feina al darrere. L’entitat certificadora ha d’analitzar molta documentació que li ha de proveir l’empresa que vol certificar, informació sobre les matèries primeres, per exemple, la seva procedència, si aquestes també estan certificades com a ecològiques, etc. A més, els tècnics han de visitar les fàbriques i laboratoris per assegurar-se que tot el procés de fabricació compleix els estàndards, verificar com és l’envasat i etiquetatge i fins i tot es té en compte amb quins productes es fa la desinfecció de les instal·lacions.
A més, l’organisme controlador i certificador ha d’estar auditat per un altre organisme per assegurar-se que el segell certificador és independent, amb la qual cosa això també repercuteix en el preu de la certificació. A Espanya ENAC és una de les entitats que fan aquestes auditories.
Tot i així, hi ha marques que aposten per aconseguir el segell de certificació ecològica i/o natural perquè això també li dona valor afegit als seus productes, és una forma de diferenciar-se de la competència i una garantia i forma de donar confiança als clients, perquè aquests sàpiguen que els seus productes compleixen uns requisits.

Ara bé, ¿això vol dir que no es pugui confiar en els productes que no tenen el segell certificador? Des del meu punt de vista, no és així. Hi ha moltes marques de cosmètica natural al mercat que utilitzen molt bones matèries primeres i que tenen molt en compte criteris de sostenibilitat a l’hora d’elaborar els seus productes.
Per a mi té molt a veure la confiança que tinguis amb aquesta marca i el transparent que sigui amb els seus clients. Per exemple, si una marca indica a l’INCI dels seus cosmètics que un alt % d’ingredients són ecològics, no hauria de tenir problemes en demostrar-ho quan un client li ho demani.
D’altra banda, també és veritat que hi ha moltes marques que, aprofitant l’auge de la cosmètica natural, intenten enganyar el consumidor amb falsos claims a les seves etiquetes i publicitat, fent creure que un producte és natural quan no ho és. Així que el meu consell és que et fixis molt bé en les etiquetes i estiguis ben informat perquè no et puguin enganyar. Espero que aquest post et serveixi, al menys, per això.
M’agradaria saber si aquest post t’ha estat útil per entendre una mica més la diferència entre natural i ecològic en cosmètica. M’encantarà llegir el teu comentari al respecte. I si tens algun dubte sobre algun producte en concret o sobre alguna marca, deixa també un comentari perquè et pugui ajudar.
Deixa un comentari